gosparc

La joia

Fes la foto gran / Enlarge picture

Quan hom es troba en un lloc completament aliè, un cop superat l’ensurt de l’arribada, s’esdevé eufòric, ple de vida. Se sent plenament alliberat i es diu a sí mateix: ‘ei, tu, aquest sóc jo’. Marxar a un lloc estrany et dóna una injecció de legitimitat. ‘Ei, tios, aquest sóc jo i tinc tot el dret a ser-ho’. Després, poc a poc, les rutines apareixeran, l’eufòria s’esvairà i una decepció ens envairà quan recordem que aquests altres també som nosaltres. Però, de moment, millor no pensar-hi. Millor deixar-se endur per la dolçor d’aquesta joia tan plaent. I si una part d’aquesta legitimitat resta enganxada a algun racó dins nostre, el viatge no haurà estat debades.

When one is in a totally alien place, having passed the shock of the arrival, one becomes elated, full of life. You feel fully released and you say to yourself: ‘hey you, that’s me.’ Going to a strange place gives you an injection of legitimacy. ‘Hey guys, this is me and I have every right to be so.’ Then, slowly, routines will appear, the euphoria will banish and disappointment will invade us when we remember that those others are also us. But, for now, it is better not to think about it. It is better to be misled by the sweetness of this joy, so pleasant. And if some of this legitimacy remains attached somewhere within us, the journey will not have been in vain.

2 thoughts on “La joia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s