maniqui

Objectes

Fes la foto gran / Enlarge picture

La millor hamburguesa que he tastat a Califòrnia la vaig menjar a un sports bar. Un lloc al qual probablement no tornaré. Hi havia una pantalla amb videoclips d’AC/DC i Van Halen, dos dels meus grups preferits, i un mural de televisions amb imatges de futbol americà i beisbol, que m’estan començant a agradar força. La gent reia i s’ho passava bé. Els clients, vull dir. Gairebé tots homes. Les cambreres… bé, les cambreres, totes joves, anaven amunt i avall amb pantalons d’aquells que deixen el cul a l’aire i somriures de manual als llavis. A la porta, un cartell: Men: no shirt, no service / Women: no shirt, free drinks. Un no és de pedra. I justament perquè tinc una mica de matèria tova, sobretot entre les temples, la visió de tanta carn fora del plat em va semblar embafadora. Ja n’hi ha prou que em tractin com un depredador sexual: m’és ofensiu que algú segueixi pensant que em moc seguint els dictats de l’entrecuix. Així que, amb una certa recança, hauré de dir adéu a Bon Scott i els Orioles de Baltimore i buscar una hamburguesa que acabi fent que em descordi el cinturó però no que m’abaixi els pantalons.

The best burger I’ve tasted in California was at a sports bar. A place I will probably not return to. There was a screen with clips of AC / DC and Van Halen, two of my favorite bands, and a wall of televisions with images of American football and baseball, which I’m quite beginning to like. People laughed and had fun. Guests, I mean. Almost all men. The waitresses … well, the waitresses, all of them young, trailed up and down with crotchless pants and perfect smiles from a manual. At the door, a sign: Men: no shirt, no service / Women: no shirt, free drinks. I am not made of stone. And just because I have some soft matter, especially between the temples, the sight of so much meat out of my plate was cloying. Enough of treating me as a sexual predator: I find it offensive that someone still thinks that I move following the dictates of my crotch. So, with some reluctance, I have to say goodbye to Bon Scott and the Baltimore Orioles and find a burger that makes me unfasten my belt, but not take off my pants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s