tualsmeusulls

Càmeres que xiuxiuegen

Fes la foto gran / Enlarge picture

Les càmeres de fer fotos tenen gust propi. Algunes, de fet, són ben tossudes. Unes vegades capturen moments d’una bellesa inexplicable com si fossin escenes del tot prosaiques, moments vulgars d’una mediocritat prescindible. D’altres vegades atrapen petits tresors que tu ni tan sols no havies ensumat: una llum màgica, un color secret o unes delicioses partícules de pols suspeses. Sempre pensem que darrere de la càmera hi ha un ull que mana, però no. Moltes vegades són elles, aquestes capricioses insolents, les que diuen què és bonic i què no. Són aquestes petites rebels les que inverteixen els rols i se’t fiquen als ulls per xiuxiuejar-te: ‘que no veus aquesta llum tan maca?’

Cameras have their own tastes. Some are very stubborn, in fact. Sometimes they capture moments of wordless beauty as absolutely prosaic scenes, coarse moments of dispensable mediocrity. Other times they freeze small treasures that you had not even smelled: a magical light, a secret color, or some delicious floating dust particles. We always think that behind the camera there is an eye in charge, but that is not the case. Usually it is them, those whimsical insolents, who decide what is pretty and what is not. It is those little rebels who switch roles and go into your eyes to whisper: ‘don’t you see this beautiful light?’

One thought on “Càmeres que xiuxiuegen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s