callmom

Doctorands

Fes la foto gran / Enlarge picture

Sóc ben conscient que aquest fotoblog no mostra el que estem fent aquí, sinó el que ens agrada que es vegi que fem. En aquest sentit, reproduïm la falàcia instragramera en què tots participem quan pengem la foto de l’única cigala que ens hem menjat en tot l’any. Aquí, al blog, és totalment absent el fet que he vingut a lluitar la batalla psicològica més gran que m’he trobat mai: escriure una tesi. Sota aquest llençol de fotos de postres, somriures i gossets s’oculta un repte diari que fàcilment et consumeix la joia i el sentit de la vida. El més fàcil és que qualsevol altra cosa et faci desistir del teu propòsit. Tot tipus d’idees venen i intenten donar-te el mateix missatge: no és natural fer una tesi, deixa-ho. No tinc una resposta ferma per a aquesta afirmació. Tot i que hi estic força d’acord, de moment hi responc que no, que segueixo. Fer una tesi és conèixer a fons les teves mesquineses, però també la teva capacitat de perdó, la teva capacitat de refer-te quan les coses no han esdevingut com esperaves. És una manera de veure-ho positivament, companys. Aixó que ens durem quan acabem, a més d’un totxet que potser es llegirà una desena de persones, amb sort.

I am aware that this photoblog does not show what we are actually doing here, but only what we like to show we do. In this sense, we reproduce the instagrammatic fallacy we all participate in when we post the picture of the only lobster we ate in the whole year. In the blog we do not show the fact that I came here to fight the most challenging psychological battle I have put up until today, writing a dissertation. Under the blanket of pictures of desserts, smiles and doggies hides a daily challenge that can easily melt your joy and the meaning of life. The easiest thing is that anything else makes you give up. All kinds of ideas come and try to send you one single message: it is not natural, writing a dissertation, don’t do it. I still do not have a strong answer to this statement. Although I quite agree with it, I keep saying that no, I will go on. Writing a dissertation is knowing your weaknesses, but also your capacity for forgiveness, your capacity to recover when things do not turn out like you expected. This is a positive way of putting it, pals. That’s what we will get out of it in the end, apart from a drag that maybe a dozen people will read, with any luck.

5 thoughts on “Doctorands

  1. Retroenllaç: La lluita per les coses petites | 111 dies a San Diego

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s