Oriol_Roo

La lluita per les coses petites

Fes la foto gran / Enlarge picture

Després de paraules com les d’ahir, potser un xic dramàtiques, no queda una altra que mirar les coses a una distància més curta. Després d’un dia sencer intentant avançar en la gran obra que tot doctorand es pensa que té entre mans (hehe… il·lusos), el millor és tornar la vista a terra, a l’herba que inusitadament creix entre dues rajoles de la vorera o a les petjades que deixen les sabates. Ens entreguem a l’hedonisme i retrobem el petit (enorme) plaer de llençar un disc i barallar-nos amb aquest maleït gos que encara no ha après que un cop te’l porta tot ensalivat l’ha de deixar anar.

After words like yesterday’s, somehow dramatic, the only thing that’s left to us is to take a closer look at things. After a whole day struggling to advance in the great masterpiece that all doctoral students think they are carrying out (hehe… so full of themselves), the best is to lower your eyes to the ground, to the grass that surprisingly springs in a crack in the pavement, or to the footsteps we leave. We deliver ourselves to hedonism and find again the small (huge) pleasure of throwing a frisbee and fighting this damned dog that still has to learn that once it carries it back to you, all wet in saliva, it has to let go.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s