Canyon_panoramix

Kaibab

Aquesta s’ha de veure EN GRAN / You MUST enlarge this one

El Gran Canó no és una muntanya, és el negatiu d’una muntanya. És el motllo d’una muntanya, la immensitat d’una muntanya a l’inrevés. Deu ser per això que, quan el veus per primer cop, l’alè es talla i notes una mena de mareig. Els més sensibles (i els sensiblers) ploren i tot. Després se’t passa una mica, t’hi acostumes. Llavors et diuen que des d’on ets fins la primera paret que mires hi ha 16 kilòmetres i et torna agafar el vertígen. Intentar explicar el Gran Canó és com intentar explicar l’oceà. Pots posar paraules una al costat de l’altra però el que diguis ni s’assemblarà a l’experiència aclaparadora de la primera vegada que el veus.

The Grand Canyon is not a mountain, it is the negative of a mountain. It is the plaster of mountain, the immensity of an upside-down mountain. That is probably why, when you see it for the first time, it takes your breath away and you feel somehow dizzy. The most sensitive people (and the most slushy) even cry. Then, this feeling fades away, you get used to it. Then, someone tells you that the wall opposite you is 10 miles away and vertigo overtakes you again. Trying to explain The Grand Canyon is like trying to explain the ocean. You can put words side by side by but the result will not even get close to the overwhelming experience of seeing it for the first time.

One thought on “Kaibab

  1. Retroenllaç: Vegan sushi i slow movement | 111 dies a San Diego

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s