siesta

El que queda del dia

Fes la foto gran / Enlarge picture

La llum d’aquesta ciutat té un caràcter una mica mandrós: és taronjosa i fa ombres que s’allargassen i es desdibuixen amb facilitat. Deu ser perquè el sol ens arriba tot suat, després que l’hagi utilitzat tota la resta del món. Cada dia, ens regala els seus darrers encenalls, ens pinta uns capvespres memorables, i es capbussa ràpidament en la frescor de l’oceà, a la recerca de la darrera paradeta, cap a Hawai. És certament el sol ideal per estirar-s’hi i oblidar-se de tot una estona.

The light in this city has a somehow lazy character: it’s orangish and it casts stretched shadows that blur easily. Perhaps it is because the sun gets here all sweated, after having been used by the rest of the world. Every day, it gives us its lasts embers as a present, it paints some memorable evenings, and it dives eagerly into the freshness of the ocean, looking forwards to its last stop, to Hawaii. It is indeed the perfect sun to lay down and just forget about everything for a while.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s