acrobata2

Que les dones facin el que vulguin

Fes la foto gran / Enlarge picture

Fa poc parlava amb una amiga de feminisme. La conversa va sorgir arran d’una cerimònia on les noies anaven vestides d’una manera… com dir-ho finament… com a evident objecte de desig sexual. Jo ho veia molt masclista. La meva amiga opinava que ningú no els havia posat una pistola al cap perquè vestissin així i que, al capdavall, la gran conquesta de les dones ha estat poder escollir lliurement què fer. He sentit aquest argument de la llibertat aplicat a moltes coses i, en la majoria dels casos, és falaç: les pistoles no sempre són tangibles. Per a les dones (i per als homes) mostrar uns atributs o uns altres té un cost. Que una dona no es vesteixi d’una determinada manera, que no vulgui tenir fills o que no vulgui tenir un marit és quelcom terriblement penalitzat socialment. Aquesta llibertat asimètrica és un argument que els que volen mantenir una relació injusta esgrimeixen molt sovint, i que no té en compte que anar en contra del que socialment s’espera de tu és una acció marcada que exigeix una força i una energia que no tothom pot permetre’s. Per això, per a alguna gent, la millor manera de suportar que estan sotmesos, o de justificar que són opressors, és aferrar-se al clau roent d’aquesta falsa llibertat.

Not so long ago I was talking about feminism with a friend of mine. The discussion started because of a ceremony in which the girls were dressed as obvious objects of sexual desire, to put it mildly. I thought that was sexist. She said that nobody had put a gun in their heads to force them to dress that way and that, in the end, the greatest feat women have achieved is freedom to chose what they want to do. I have heard that argument of freedom used in a lot of fields, and in most cases it’s just a fallacy: guns aren’t always material. For women (and also for men) exhibiting one kind of attributes or another has a cost. That a woman dresses in some particular way, or that she doesn’t want to have children, or that she doesn’t want a husband are still terribly punished facts, socially. This asymmetrical freedom is an argument that those who want to perpetuate an unfair situation use frequently, and it doesn’t take into consideration that going against what is socially expected of you demands a strength and a commitment of energy that not everybody has. That is why, to some, the best way of enduring that they are subdued, or that they are oppressors, is to clutch at this final straw that is false freedom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s