barcelonaliquors

Acabant-nos la nostàlgia

Fes la foto gran / Enlarge picture

Diu el diccionari, si fa no fa, que nostàlgia és el dolor per tornar a un lloc, a una situació o a un moment… com si fossin destriables els un dels altres. Tanco els ulls i viatjo i retrobo colors, impressions, sons, temperatures. El record és capriciós: puc centrar-me en un objecte o una persona, però sempre m’arriba amb interferències del voltant, es distorsiona, es desdibuixa i s’esvaeix en la brisa de la memòria, que salta de detall en detall. Com la narració d’un nen, on el fil s’entesta a enredar-se en les puntes brillants de l’anècdota. Potser per això les fotos, sòlides i estàtiques, ens semblen alhora tan agradables i tan traïdores.

The dictionary says, more or less, that nostalgia is the pain for returning to a place, a situation, or a moment… as if you could sepparate one from each other. I close my eyes and I travel and I find again colors, impressions, sounds, temperatures. Memories are whimsical: I may focus in an object or a person, but it always comes back with interferences from the surroundings, it distorts, it blurs and it fades in the breeze of memory, that hops from one detail to the next. Like the story of a kid, where the thread keeps getting tangled in the shiny points of anecdote once and again. Maybe that is why pictures, solid and static, are so pleasant and so treacherous to us.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s