Fes la foto gran / Enlarge picture
El dia dels difunts mexicà és una de les maneres més boniques, coloristes i profundes d’honorar la mort. La gent fa tot el possible per dissoldre el vel finíssim que separa el nostre món del món dels morts. Els preparen altars amb els seus àpats preferits i les seves imatges per atraure’ls, omplen les cases i els carrers de flors i teles llampants per rebre’ls i es pinten les cares per confondre-s’hi. Tot esdevé alhora tètric i màgic i, en la foscor de la nit, a la llum de les espelmes, els morts es ploren amb riures i tequila.
Molta gent es queixa de la importació de Halloween. És un debat recorrent que, la veritat, ja cansa una mica i en què no em ficaré (tot i que Halloween és molt més divertit que menjar castanyes en un cucurutxo de paper i una disfressa de zombi no t’impedeix fer-ho). Certament, però, no em faria res importar el día de los muertos.
The Mexican day of the dead is one of the most beautiful, colorful and deep ways of honoring dead. People struggle to dissolve the delicate veil that separates our world from the world of the deceased. They set shrines with their favorite meals and their images to attract them, thy cover the streets and houses with flowers and shining fabrics to welcome them, and they paint their faces to mix with them. Everything becomes gloomy and magical at the same time and, in the dark of night, in the candlelight, the dead are mourned with laughter and tequila.
Many people complain of the importing of Halloween. This is a recurrent debate that, honestly, is quite tiring and in which I will not take part (although Halloween is far more fun than eating chestnuts from a paper cornet, and a zombie costume would not prevent you from doing so). But, truly, I wouldn’t mind importing el día de los muertos.
111 dies a San Diego 
Maquillatge professional. I like it!
🙂
Molt guapa la Catrina i molt lograt el maqillatge.
Gràcies! Tot és mèrit de l’artista que em va pintar al carrer… 😉